Història
Seu del Centre
Durant el primer terç del segle XX, a Barcelona hi hagué una gran florida de "Penyes culturals". Aquest ambient, junt a la nostàlgia que sentien pels seus llocs d’origen els que pels motius que fos (feina, estudis, nous llocs de treball) s’havien hagut de desplaçar a Barcelona (les distàncies eren més “llargues” llavors, perquè els caps de setmana motoritzats no existien com ara), van portar a la fundació de Centres Comarcals diversos a la Ciutat Comtal, un dels quals fou la nostra entitat, fundada l’any 1927 amb el nom de "Centre de Lleida i de les seues comarques"; en castellà al principi, per mor de la Dictadura castellanista de Primo de Ribera de llavors, malgrat el caire eminentment catalanista que sempre ha tingut el nostre Centre.
Seu del Centre
Desprès de diversos domicilis i trifulgues secessionistes (hi va haver dos Centres lleidatans un temps), l’any 1929 l’estatge social acabà estant al lloc actual, Plaça de la Universitat, amb entrades per la gran Via de les corts catalanes, 592 i per la Ronda de la Universitat, 1. es tracta de l’edifici enfront de la vella Universitat de Barcelona, que havia deixat lliure Hisenda i s’havia construït a l’ensems que aquell centre docent, en la segona meitat del segle XIX. Fou peça essencial per a la futura configuració de la aviat cèntrica Plaça de la Universitat; un dels rovells de l’ou barcelonins.
President Macià
Des de 1933, amb motiu de la unificació dels dos centres lleidatans que hi havia, el nom de la nostra entitat és Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona. Nom acreditat cultural i cívicament, tan a Barcelona com a la resta de Catalunya, especialment a les comarques lleidatanes. N’hem passat de verdes i de madures, com és de suposar , en els setanta-cinc anys de la nostra existència. Difícilment penoses foren la Guerra Civil i l’època franquista, ja que la nostra Entitat l’ha amarat sempre un esperit catalanista, obert a totes les tendències del nacionalisme català, encara que en si mateix el Centre Comarcal Lleidatà sigui apolític pel que fa a partits polítics concrets i propaganda dels mateixos.
President Tarradelles
Els que visquérem la vida de la nostra entitat durant el règim anticatalà franquista sabem les dificultats i mals de cap que tinguérem per tirar endavant les nombres realitzacions culturals i socials (conferències, teatre, esbart, coral, trobades diverses, etc.) que portàvem a cap. Els inconvenients i dissimulacions davant la vigilància i censura franquista arribaren al roig viu quan l’any 1958 posàrem en marxa un potent Butlletí Interior, bilingüe al començament, però cada cop més abocat a ser escrit totalment en català, menys la capçalera, la que fins a la transició democràtica desprès de la mort del Dictador, hagué de ser sempre “Boletín interior del Centro Comarcal Leridano”, A partir de 1976, fou escrit totalment en català, capçalera inclosa.
Aquest butlletí mensual, de més de 30 planes moltes vegades, va actuar en realitat de suplència de les prohibides revistes catalanes durant la foscor lingüística catalana del franquisme. Realitzà una tasca patriòtica de primera magnitud. N’estem molt orgullosos. Fins l’any 1969, vàrem ocupar com a llogaters una planta del primer pis, corresponent a tres habitatges de l’edifici en qüestió. A partir d’aquest any, vàrem llogar també el pis principal, corresponent a dos habitatges. Però des de 1989 som amos dels dos pisos, per compra als antics propietaris.
Ara tenim els dos pisos i les escales corresponents ben condicionats per a tota classe d’actes culturals, cívics i socials. El butlletí interior no surt amb regularitat des de fa uns anys, però uns ben presentats tríptics mensuals informen de les nostres nombroses activitats.
Les fonts de finançament del nostre Centre han estat de sempre les quotes dels socis, el nombre dels quals ha oscil•lat entre 500 i 2.000, segons les èpoques. Quan el ball de societat ens era una bona font d’ingressos (de 1943 al 1975), és quan més alt fou el nombre de socis. Les discoteques, però, ens tiraren a rodar el ball. Poguérem desprès explotar uns anys un bingo, com les “Cases Regionals” barcelonès. Des que féu fallida, sort en tenim de les subvencions oficials de Lleida i de Barcelona. Actualment, el centre Comarcal Lleidatà de Barcelona està en època de plenitud i realitzacions cada cop més interessants, ambicioses i exitoses..
Desitgem que duri aquesta bona època actual i que l’esperit de superació i catalanitat que ha impulsat i presidit des de sempre la nostra entitat tiri endavant. Les circumstàncies actuals són totalment diferents de quan es va fundar el nostre Centre. D’aquella munió de penyes o tertúlies de tota mena (literàries, artístiques, esportives) només queden pràcticament les nombrosíssimes “penyes” del Barça. La radio i la televisió, inexistents llavors, les han fet obsoletes. I les segones residències i grans mitjans de comunicació d’ara, en que es pot dir que no hi ha distàncies, ha fet desaparèixer molt la nostàlgia dels obligats a deixar els llurs pobles per anar a parar a ciutats grans com Barcelona. D’aquells Centres Comarcals de fa 75 anys, entre els quals llavors sobresortia l’Ateneu Empordanès, només ha sobreviscut la nostra Entitat a Barcelona. I no tant sols les ha vist desaparèixer, sinó que, amb el curs dels anys, avui el Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona és una de les associacions cíviques de Catalunya més valorades. Les pregàries del President sortint de 1969, que no va saber perdre; iracund i despistat, no foren ateses. Al contrari, i des de llavors el nostre local ha anat creixent i s’ha fet digne de ser l’ambaixada dels lleidatans, d’origen o d’adopció, a la Capital de Catalunya; amb cada dia més empenta cultural i social.
Medalla d'Or
L’any 2002 vam tenir el goig d’ésser guardonats per l’Ajuntament de Barcelona amb la Medalla d’Or al Mèrit Cultural, que juntament amb la qualificació "d’Entitat d'eclarada d'utilitat pública" que ja contàvem i amb la Creu de Sant Jordi que se’ns va distingir per part de la Generalitat de Catalunya l’any 1993, tot plegat va contribuir a que l’any 2002 estès curull d’activitats culturals i cíviques per commemorar tal com pertoca els 75 anys d’existència i que van tenir com a colofó l’acte de clausura de l’aniversari amb l’assistència del President de Catalunya honorable Sr. Jordi Pujol.
Creu de Sant Jordi
Tan de bo que els socis actuals i els del futur del centre, així con tota persona interessada en saber del que som capaços els lleidatans traslladats a viure a Barcelona i rodalies, vegin en aquestes ratlles els esforços i sacrificis que feren els fundadors de l’Entitat i tots els altres socis que ens han precedit, a ells doncs expressem el nostre reconeixement i admiració, així com l’agraïment per la dedicació, esforços i abnegació que han posat al servei de la nostra pròspera Institució a la que desitgem una llarga durada, ben plena de continguts.
(Text extret parcialment del llibre "75 Anys d’Història del Centre Comarcal Lleidatà" redactat en bona part i coordinat per l’ex-president del Centre Sr. Josep Solé i Segarra).