El Centre Comarcal Lleidatà és una entitat històrica de la societat lleidatana a Barcelona, fundada el 4 de novembre de 1927 amb el nom de Centro de Lérida y sus comarcas. L’entitat va néixer en una conjuntura en què Barcelona acollia fluxos migratoris de diversos punts de Catalunya, amb la voluntat de donar resposta a la necessitat dels lleidatans i lleidatanes residents a la capital catalana de mantenir els vincles amb les seves terres d’origen i, alhora, de crear un espai de trobada on preservar i compartir la seva cultura i tradicions.
Els primers anys del Centre varen estar marcats per diversos canvis de seu i per la divisió de l’entitat en dues organitzacions, arran de les diferències polítiques entre els seus socis i sòcies. El 1929, any en què Lluís Companys i Jover va ser elegit president del Centre, una part dels membres de l’entitat va constituir el Casal Lleidatà, el qual es va instal·lar inicialment al carrer de la Tapineria i, més endavant, a l’avinguda del Portal de l’Àngel.
Per la seva banda, el Centro de Lérida y sus comarcas es va establir al local actual, al costat de Plaça Universitat, en l’edifici que, en aquell moment, havia estat ocupat per Hisenda. Finalment, el juny de 1933, gràcies a la labor de Ramon Xuriguera, Lluís Llauradó i Miquel Fabregat -socis de totes dues entitats –es va aconseguir la reunificació de les dues entitats sota el nom de Centre Comarcal Lleidatà, denominació que s’ha mantingut fins avui dia.
En aquesta mateixa etapa, el Centre va convidar Francesc Macià, polític i aleshores president de la Generalitat de Catalunya, estretament vinculat a les terres lleidatanes, a la inauguració oficial del Centre i va ser nomenat president d’honor de l’entitat.
Una seu al cor de Barcelona
Des de 1929, el Centre Comarcal Lleidatà té la seva seu a Gran Via de les Corts Catalanes 592, entorn de la Plaça Universitat, davant de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona. Aquest emplaçament ha convertit l’entitat en un punt de trobada especialment accessible i en un espai de referència per a diverses generacions de lleidatans i lleidatanes que han viscut a la ciutat barcelonina.
Al llarg del temps, el Centre ha anat consolidant i ampliant les seves instal·lacions. Des de 1989, l’entitat és propietària dels espais que ocupa, fet que ha contribuït a garantir la seva autonomia i continuïtat de la seva activitat i a consolidar la seu com a patrimoni de la comunitat lleidatana a Barcelona.
L’esclat de la Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyola va trasbalsar profundament la vida del Centre Comarcal Lleidatà. L’entitat es va veure obligada a tancar les portes i no les va poder reobrir fins al 1939, en un context marcat per la dictadura franquista i les dificultats derivades de la nova situació política. Aquell mateix any, es van cremar les actes i els documents de l’entitat, redactats en català i vinculats a la defensa d’idees democràtiques i catalanistes, fet que va suposar la pèrdua d’una part important de la memòria documental del Centre.
En aquest context, destaca també l’actitud de Ramir Ollé i Candàlia, soci de l’entitat i posterior president del Centre entre 1940 i 1969, que es va negar a permetre l’entrada de les tropes franquistes a la seu del Centre quan aquestes van arribar a Barcelona.
Malgrat les limitacions imposades per la dictadura franquista i la repressió exercida sobre la cultura catalana, el Centre va aconseguir mantenir la seva activitat i preservar la seva seu.
Cultura i comunitat durant el segle XX
Al llarg del segle XX, especialment durant l’època de la Segona República, el Centre Comarcal Lleidatà va desenvolupar una intensa activitat cultural i social, amb l’organització de conferències, cursos i exposicions, així com d’iniciatives teatrals, musicals i literàries adreçades al conjunt de la ciutadania i que varen contribuir a la difusió de la llengua i la cultura catalana.
El desembre de 1928, l’entitat va crear el Butlletí Interior, una publicació mensual destinada a informar de les activitats i projectes organitzats pel Centre i a recollir les opinions dels seus socis i sòcies. Inicialment bilingüe i condicionat posteriorment per la censura de la dictadura franquista, progressivament va anar incorporant més continguts en català fins a publicar-se íntegrament en aquesta llengua durant la Transició.
El butlletí es va convertir en un altaveu per donar a conèixer les inquietuds de la comunitat lleidatana en un moment en què la cultura catalana disposava de pocs espais de difusió.
Durant la dècada dels cinquanta, el Centre va consolidar la seva dimensió social amb la celebració de balls que varen reunir a diversos joves lleidatans i lleidatanes residents a Barcelona. Més enllà del seu component festiu, aquesta iniciativa va propiciar la connexió entre persones de diferents edats i trajectòries, va reforçar el sentiment de pertinença a l’entitat i va afavorir la creació de noves amistats i relacions personals que, en molts casos, han aconseguit mantenir-se al llarg del temps, deixant una empremta personal i familiar en la història del Centre.
Així mateix, en aquesta època el Centre va adquirir un paper destacat en la defensa de la cultura catalana i lleidatana, convertint-se en un espai de referència per a la renovació cultural i política del país. En aquest sentit, l’entitat va acollir el primer concert de la Nova Cançó, moviment artístic, cultural i polític que buscava promoure i normalitzar l’ús de la llengua catalana a través de la música en ple franquisme, i es va convertir en l’espai de trobada i reunió de la iniciativa cívica de reivindicació nacional La Crida a la Solidaritat.
Paral·lelament, la seu del Centre també va ser un espai de relació per a persones vinculades a la cultura, el periodisme i la vida intel·lectual catalana. Entre les figures que hi van tenir presència hi ha Mari Luz Morales, periodista i escriptora i primera dona que va dirigir La Vanguardia.
Amb la recuperació de les llibertats democràtiques, el Centre va continuar evolucionant i adaptant-se als canvis socials de Barcelona i de la societat lleidatana, així com ampliant la seva proposta cultural i de lleure.
Als anys noranta, per exemple, el Centre es va convertir en un important punt de trobada per als aficionats al joc de la botifarra. Les diverses partides i trobades que s’hi varen celebrar van passar a formar part de la vida i la memòria col·lectiva de l’entitat, i van contribuir a reforçar els vincles entre socis i sòcies de diferents generacions i a mantenir viu l’espai al voltant d’una tradició profundament arrelada al territori lleidatà.
Un reconeixement al compromís cultural, polític i social
La trajectòria del Centre Comarcal Lleidatà ha estat reconeguda al llarg dels anys per diverses institucions.
L’any 1970 va ser declarat entitat d’utilitat pública i el 1993 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, en reconeixement, segons consta al redactat oficial, a “l'aferrissada reivindicació de la identitat catalana, en temps adversos al país, en què va defensar la catalanitat de les comarques lleidatanes davant els intents de separar-les de Catalunya. I per l'organització de nombroses activitats de difusió de la nostra cultura popular i tradicional.”.
L’any 2002, l’Ajuntament de Barcelona li va concedir la Medalla d’Or al Mèrit Cultural. Aquell mateix any es va celebrar el 75è aniversari de la fundació del Centre i amb motiu d’aquesta commemoració, es va oferir un ampli programa d’activitats que va clausurar amb l’assistència de l’ex president de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol.
El Centre Comarcal Lleidatà avui
Gairebé un segle després de la seva fundació, el Centre Comarcal Lleidatà continua mantenint viu el vincle entre Barcelona i les terres de Lleida.
Actualment, l’entitat combina aquesta funció de preservació de la memòria i de la identitat lleidatana amb una programació cultural oberta a tota la ciutadania. La seu acull activitats culturals, relacionades amb la literatura, l’art, la gastronomia, la música i la realitat social i econòmica de les terres de Lleida, així com cursos, conferències i altres propostes formatives.
Entre les activitats actuals, el Centre ofereix diversos cursos trimestrals i l’Aula d’Extensió Universitària del Centre Comarcal Lleidatà, una iniciativa que connecta el món universitari amb la societat, oferint un programa de xerrades sobre àmbits diversos i amb la participació de professionals i especialistes de renom de Lleida. Aquest projecte compta amb la col·laboració de la Universitat de Lleida i el suport de la Diputació de Lleida i l’Ajuntament de Barcelona.
El Centre també acull avui dia presentacions de llibres —especialment d’autors, autores i temàtiques relacionades amb Lleida—, cicles culturals, conferències i altres activitats que contribueixen a donar a conèixer la realitat de les Terres de Ponent a Barcelona.